@@ -36,7 +36,7 @@ Un LLM (*Large Language Model*) és el nucli de qualsevol eina IA moderna. Per e
Aquesta manera de generar té una conseqüència directa: el model de vegades produeix respostes plausibles però incorrectes — el fenomen conegut com a **al·lucinació**. Funcions inventades, APIs inexistents, fets falsos: contingut que sona correcte però que no té base en cap font verificada. No és un error puntual sinó una propietat del funcionament — genera el text més plausible, no el més veritable.
L'LLM és el motor, però sol no fa res útil — necessita un programa que l'envolti per ser funcional. Aquest programa s'anomena **capa d'orquestració** (*orchestration layer*).
L'LLM és el motor, però sol no fa res útil — necessita un programa que l'envolti per ser funcional. Aquest programa s'anomena **capa d'orquestració** (*orchestration layer*). És el paraigua que pot implementar sobretot dos patrons: **workflow**, quan el codi controla el flux, i **agent**, quan el model decideix quines eines cridar i si cal iterar.
### El cicle d'inferència
@@ -62,8 +62,8 @@ Entre tu i el LLM hi ha un programari que fa de pont: rep el teu prompt, munta e
-**System prompt:** El text que la capa d'orquestració injecta al context abans del torn de l'usuari, normalment invisible per a l'usuari final. Defineix el comportament, les restriccions i la personalitat de l'eina — és el que diferencia un assistent de programació d'un xatbot genèric usant el mateix model subjacent. L'escriu qui configura o desplega l'eina, no l'usuari.
-**Finestra de context:** Tot el text que l'eina envia al LLM en cada interacció: el system prompt, fitxers del projecte, el teu prompt, historial de la conversa i resultats de tools. El LLM *només* veu el que hi ha dins d'aquesta finestra — res més.
-**Tool (eina):** Qualsevol capacitat que l'eina IA pot invocar: executar una comanda al terminal, llegir un fitxer, fer una cerca web, cridar una API. El LLM decideix quan cridar un tool; el resultat torna a la finestra de context. La majoria d'eines ja inclouen tools integrades (operacions amb fitxers, terminal, cerca al codi); el **MCP** (*Model Context Protocol*) és el protocol estàndard emergent per afegir-ne de noves — permet connectar eines externes (un repositori, una base de dades, un servei propi) a qualsevol agent compatible sense integració a mida cada vegada.
-**Assistent IA:** Una capa d'orquestració configurada per mantenir una conversa: rep el teu prompt, consulta el LLM i et retorna una resposta.
-**Agent:** Un assistent al qual s'afegeixen *tools* i que pot executar cicles autònoms de planificació i acció. El que distingeix un agent d'un assistent: l'agent no respon, *actua*.
-**Assistent IA:** Una capa d'orquestració orientada a conversa, sovint implementada com un *workflow*: rep el teu prompt, consulta el LLM i et retorna una resposta.
-**Agent:** Una capa d'orquestració on el model controla l'execució i l'ús de *tools*: pot planificar, iterar i actuar fins assolir l'objectiu. El que el distingeix d'un workflow és que l'agent no només respon, *actua*.
La capa d'orquestració pot incorporar, a més de l'LLM principal, altres models especialitzats que treballen entre bastidors — per exemple, models d'*embeddings* (representacions numèriques de text que permeten cerques per similitud semàntica, no per paraula exacta) per cercar codi rellevant al projecte i carregar-lo a la finestra de context, o models més petits i ràpids per a la compleció inline.