better

|Aspectes|Capitalisme|Socialisme|

|:---|:---|:---|

|Origen|Segle XVIII|Segle XIX|

|Propietat dels medis de producció|Privada|Social|

|Propietat dels mitjans de producció|Privada|Social|

|Mecanisme d'assignació|Mercat|Estat|

|Principals factors de producció|Capital|Treball|

|Classes socials|Segons el poder econòmic|No hi ha classes|

Els crítics anomenen aquesta última posició **solucionisme tecnològic**, i responen que el desacoblament observat és insuficient i que s'afebleix quan es compten també les emissions dels productes que s'importen.

També hi ha alternatives de responsabilitat social, que es refereixen a **creixement sostenible** per expressar que és possible créixer però fer-ho en favor el medi i el benestar de la societat. Aquestes plantegen substituir el PIB com a indicador, però encara no hi ha un consens:

També hi ha alternatives de responsabilitat social, que es refereixen a **creixement sostenible** per expressar que és possible créixer però fer-ho en favor del medi i el benestar de la societat. Aquestes plantegen substituir el PIB com a indicador, però encara no hi ha un consens:

- Índex de desenvolupament humà (IDH).

- Felicitat interna bruta (FIB).

- Renda nacional bruta modificada (RNB), que descompta del càlcul el cost ambiental i social.

- Índex de progrés real (IPR).

La teoria del **decreixement** és un moviment polític, econòmic i social favorable a la disminució regular controlada de la producció econòmica, amb l'objectiu d'establir una nova relació entre l’ésser humà i la natura.

La teoria del **decreixement** és un moviment polític, econòmic i social favorable a la disminució regular controlada de la producció econòmica, amb l'objectiu d'establir una nova relació entre l'ésser humà i la natura.

Els principis d'actuació d'aquesta teoria segons Serge Latouche són:

- Agilitat en el sector, mantenint-se al dia de tendències, metodologies i tecnologies emergents.

- Iniciatives de responsabilitat social que incloguin les comunitats locals, proveïdors sostenibles i ètics, pràctiques que redueixen la petjada de carboni, transparència operativa, economia circular, treball cooperatiu o educació dels clients.

Finalment, cal comunicar-ho mitjançant una estratègia **go-to-market**: que la nostra marca arribi als potencials clients i puguin distingir els nostres productes o serveis de la resta mitjançant el seu posicionament.

Finalment, cal comunicar-ho mitjançant una **estratègia d'entrada al mercat**: que la nostra marca arribi als potencials clients i puguin distingir els nostres productes o serveis de la resta mitjançant el seu posicionament.

El **model de negoci** d'una empresa descriu el tipus de negoci dins del context del mercat, a qui va dirigit, com es vendrà i com s'aconseguiran els ingressos. Per exemple, alguns tipus de models són la fabricació, la distribució, el retail, l'e-commerce, la publicitat, etc.

El **model de negoci** d'una empresa descriu el tipus de negoci dins del context del mercat, a qui va dirigit, com es vendrà i com s'aconseguiran els ingressos. Per exemple, alguns tipus de models són la fabricació, la distribució, el comerç detallista, el comerç electrònic, la publicitat, etc.

L'eina per definir-lo és el **canvas**, que veurem a [proposta de valor](./eie_proposta.md#canvas-del-model-de-negoci), i que apliquem al nostre sector a [l'empresa informàtica](./eie_software.md#model-de-negoci). Un cop el tenim clar, el concretem al **pla d'empresa**, el document amb els passos i els números en què es basa la iniciativa i que serveix per presentar-la davant de possibles inversors.

Quines serien les característiques d'un equip innovador?

- Divers: com ho són les habilitats i responsabilitats necessàries.

- Inquiet: el procés innovador es continu, cal actualitzar-se i estar atent.

- Inquiet: el procés innovador és continu, cal actualitzar-se i estar atent.

- Amb una bona formació en relació a l'àmbit o sector de l'empresa.

### Els límits de la innovació

### Sabadell

- El [Vapor Llonch](https://www.vaporllonch.cat/) fa formació, programes d'ocupació, orientació professional, borsa de treball i creació i consolidació d'empreses. També té un [observatori de l'economia local](https://www.vaporllonch.cat/observatori-economia-local).

- L'[oficina d'atenció a l'empresa i l'autònom/a de Sabadell](https://www.sabadellempresa.cat/) es un PAE, que permet crear una societat. També té un centre de promoció empresarial amb oficines i coworking.

- L'[oficina d'atenció a l'empresa i l'autònom/a de Sabadell](https://www.sabadellempresa.cat/) és un PAE, que permet crear una societat. També té un centre de promoció empresarial amb oficines i coworking.

- La [Cambra de Sabadell](https://www.cambrasabadell.org) disposa de diferents serveis amb cost associat. Tenen un [programa d'acceleració de startups innovadores](https://www.cambrasabadell.org/ca/cambraccelera/).

### Catalunya

- Fundraising o mecenatge

- Inversors privats (business angels)

- Crowdfunding o micromecenatge

- Banca ètica i coooperatives de crèdit

- Banca ètica i cooperatives de crèdit

- Incubadores i acceleradores

Alguns enllaços interessants:

- [ACCIÓ, cercador d'ajuts i serveis per a l'empresa](https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/cercador-ajuts-empresa/).

- [ACCIÓ, servei d'assessorament financer per a startups](https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/innovacio/startups-i-innovacio-disruptiva/servei-dassessorament-financer/index.html).

- [Startup Capital, ajut per a startups tecnologiques](https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/innovacio/startups-i-innovacio-disruptiva/startup-capital/).

- [Startup Capital, ajut per a startups tecnològiques](https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/innovacio/startups-i-innovacio-disruptiva/startup-capital/).

- [Finançament i gestió econòmica del Canal Empresa](https://canalempresa.gencat.cat/ca/02_serveis_per_temes/financament/).

- [Ajuts i subvencions de l'ajuntament de Sabadell](https://sabadellempresa.cat/suport-empresarial/ajuts-i-subvencions).

### Forma jurídica

Abans d’iniciar qualsevol tràmit d’inici d’activitat, cal estudiar atentament la **fórmula més convenient** per crear l’empresa, a fi i efecte de determinar quina estructura s’adapta millor a les característiques pròpies del projecte que es vol desenvolupar.

Abans d'iniciar qualsevol tràmit d'inici d'activitat, cal estudiar atentament la **fórmula més convenient** per crear l'empresa, a fi i efecte de determinar quina estructura s'adapta millor a les característiques pròpies del projecte que es vol desenvolupar.

Les diferents **formes jurídiques** són els tipus d'empresa que **l'administració** preveu que poden constituir-se segons el **nombre de socis**, el **tipus de responsabilitat** i el **capital social aportat**. De fet, la forma jurídica escollida per a l’activitat econòmica de l’empresa en determinarà en gran manera el sistema d’organització.

Les diferents **formes jurídiques** són els tipus d'empresa que **l'administració** preveu que poden constituir-se segons el **nombre de socis**, el **tipus de responsabilitat** i el **capital social aportat**. De fet, la forma jurídica escollida per a l'activitat econòmica de l'empresa en determinarà en gran manera el sistema d'organització.

A l’hora de prendre una decisió és important conèixer el ventall de formes jurídiques que la llei recull, els seus requisits, els avantatges i els inconvenients de cada tipologia. Entre els aspectes que cal valorar abans d’optar per una forma jurídica podem assenyalar:

A l'hora de prendre una decisió és important conèixer el ventall de formes jurídiques que la llei recull, els seus requisits, els avantatges i els inconvenients de cada tipologia. Entre els aspectes que cal valorar abans d'optar per una forma jurídica podem assenyalar:

* La **complexitat de la constitució i la gestió**. Certes formes requereixen més burocràcia, o certes activitats requereixen certa forma. També els costos poden variar.

* El **nombre de socis**. Podem tenir formes amb una sola persona o amb diverses.

* **Societats mercantils:**

  * Sol·licitud de certificació negativa del nom o raó social

  * Sol·licitud de qualificació per societats laborals i cooperatives

  * Justificació d'aportacions dinerades o no dinerades

  * Justificació d'aportacions dineràries o no dineràries

  * Escriptura pública de constitució

  * Sol·licitud del número d'identificació fiscal (NIF)

  * Presentació de l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

### El cost de contractar

El sou que pacteu amb una persona **no és el que us costa**. A la nòmina bruta, l'empresa hi ha d'afegir la seva part de la cotització a la Seguretat Social, que no surt del sou del treballador sinó del vostre butxaca.

El sou que pacteu amb una persona **no és el que us costa**. A la nòmina bruta, l'empresa hi ha d'afegir la seva part de la cotització a la Seguretat Social, que no surt del sou del treballador sinó de la vostra butxaca.

Els tipus a càrrec de l'empresa el 2026, sobre la base de cotització:

> Percentatges vigents el 2026. Els fixa cada any l'ordre de cotització: comproveu-los a la [Seguretat Social](https://www.seg-social.es/) abans d'utilitzar-los.

### El cost de ser autònom

Si el promotor no es contracta a si mateix sinó que es dona d'alta com a autònom, el càlcul és un altre, i és el cas més habitual quan es comença.

La **quota del RETA** és una despesa fixa des del primer dia, tingueu ingressos o no. Es calcula per **trams segons els rendiments nets** que preveieu: escolliu el tram que us toca, el podeu canviar diverses vegades l'any i, a l'any següent, l'administració **regularitza** la diferència entre el que vau preveure i el que vau guanyar de veritat. Si us vau quedar curts, tocarà pagar; teniu-ho previst, perquè arriba quan ja us havíeu gastat els diners.

Els imports els fixa la llei cada any. Com a ordre de magnitud, la quota va d'uns dos-cents euros al mes als trams més baixos fins a més del doble als alts. Els nous autònoms tenen una **quota reduïda** (la coneguda com a *tarifa plana*) durant els primers dotze mesos, prorrogable dotze més si els rendiments continuen sent baixos.

Tres coses que sorprenen els qui comencen:

* **La quota no és un sou.** El sou de l'autònom és el benefici que queda, i la quota es paga igual el mes que no factureu.

* **A les factures a empreses us practicaran una retenció d'IRPF.** No és un cost afegit: és un avançament de l'impost que us descompten de l'import i que ingressen ells. Cobrareu menys del que factureu, i us ho trobareu a la declaració.

* **No hi ha atur ni indemnització equivalents als d'un assalariat.** Hi ha una prestació per cessament d'activitat, amb requisits propis, i les baixes es cobreixen des del primer dia d'alta.

Al pla econòmic, la quota va a despeses fixes i la retenció no hi va: afecta la tresoreria, no el resultat.

> Els trams, els imports i la durada de la quota reduïda es revisen periòdicament. Comproveu-los a la [Seguretat Social](https://www.seg-social.es/) abans de posar-los al pla.

### Tramitació

Aquests són els organismes i els tràmits que gestionen:

### Altres aspectes

* Tingueu present les normes de seguretat i higiene en el treball i la prevenció de riscos laborals.

* S’ha de preveure la possibilitat de protegir el vostre producte, nom o marca d’alguna manera.

* S'ha de preveure la possibilitat de protegir el vostre producte, nom o marca d'alguna manera.

* Si el local no és de la vostra propietat, haureu de formalitzar un contracte de lloguer.

* Si heu escollit el sistema de franquícia, haureu de signar el contracte que us lligarà amb el franquiciador.

### Introducció

El pla econòmic i financer esdevé la síntesi dels aspectes econòmics del pla d’empresa, les magnituds bàsiques del qual s’obtenen a partir dels diversos apartats del pla. Per tant, per ser coherent és necessari que les dades coincideixin amb les obtingudes en cada un d’aquests apartats. Així, per exemple, de les previsions de vendes i dels preus definits se’n desprendran els ingressos previsibles de l’empresa.

El pla econòmic i financer esdevé la síntesi dels aspectes econòmics del pla d'empresa, les magnituds bàsiques del qual s'obtenen a partir dels diversos apartats del pla. Per tant, per ser coherent és necessari que les dades coincideixin amb les obtingudes en cada un d'aquests apartats. Així, per exemple, de les previsions de vendes i dels preus definits se'n desprendran els ingressos previsibles de l'empresa.

Una **despesa** és una compra d'un bé o servei. Per exemple: matèries primeres, salaris, lloguers, manteniment i neteja, publicitat, consum, assegurances, constitució de l'empresa, etc.

Sentireu parlar del **VAN** i de la **TIR**, que serveixen per comparar inversions grans tenint en compte que els diners d'avui valen més que els de d'aquí a cinc anys. Són útils per decidir si es construeix una fàbrica, i en canvi aporten poc a un negoci de software, on la inversió inicial acostuma a ser petita i el problema real és la tresoreria del dia a dia. Deixeu-los per ara.

### Pla d’inversions i de necessitats inicials

### Pla d'inversions i de necessitats inicials

Representa el càlcul de la inversió inicial, així com de la forma de titularitat dels actius de l’empresa. Inclourà el desemborsament necessari per finançar tant l’immobilitzat material (local, maquinària, mobiliari i utillatge, equips informàtics i d’altres) com l’immaterial (despeses de constitució, de primer establiment, drets de traspàs i d’altres) i les existències necessàries per cobrir l’estoc inicial. També cal incloure un estoc de tresoreria per fer front a pagaments inicials, i això permetrà alleugerir les tensions de tresoreria durant els primers mesos d’activitat.

Representa el càlcul de la inversió inicial, així com de la forma de titularitat dels actius de l'empresa. Inclourà el desemborsament necessari per finançar tant l'immobilitzat material (local, maquinària, mobiliari i utillatge, equips informàtics i d'altres) com l'immaterial (despeses de constitució, de primer establiment, drets de traspàs i d'altres) i les existències necessàries per cobrir l'estoc inicial. També cal incloure un estoc de tresoreria per fer front a pagaments inicials, i això permetrà alleugerir les tensions de tresoreria durant els primers mesos d'activitat.

### Pla de finançament

El finançament de la inversió inicial i de les altres necessitats podrà fer-se mitjançant finançament extern o bé mitjançant finançament propi. Aquest finançament haurà de tenir en compte el finançament del fons de maniobra necessari per al desenvolupament de l’activitat normal de l’empresa. Es tracta que el total de recursos sigui igual al total de les necessitats estimades. Opcions:

El finançament de la inversió inicial i de les altres necessitats podrà fer-se mitjançant finançament extern o bé mitjançant finançament propi. Aquest finançament haurà de tenir en compte el finançament del fons de maniobra necessari per al desenvolupament de l'activitat normal de l'empresa. Es tracta que el total de recursos sigui igual al total de les necessitats estimades. Opcions:

* Aportacions pròpies i de socis temporals.

* Lloguer de béns i equips (en lloc de comprar-ne). Renting i leasing.

### Pla de tresoreria

Permet observar la **liquiditat de l’empresa** i, per tant, **preveure les necessitats** de tresoreria que puguin sorgir, mitjançant l’especificació de les entrades i les sortides. Es fa una **anotació mes a mes** de les entrades i les sortides. També cal detallar les hipòtesis considerades per al seu càlcul, considerant la possible estacionalitat de l’activitat. Això permetrà preveure a temps les mesures adients per solucionar els desequilibris de caixa que se’n puguin derivar.

Permet observar la **liquiditat de l'empresa** i, per tant, **preveure les necessitats** de tresoreria que puguin sorgir, mitjançant l'especificació de les entrades i les sortides. Es fa una **anotació mes a mes** de les entrades i les sortides. També cal detallar les hipòtesis considerades per al seu càlcul, considerant la possible estacionalitat de l'activitat. Això permetrà preveure a temps les mesures adients per solucionar els desequilibris de caixa que se'n puguin derivar.

Per exemple, per a les entrades podríem especificar: aportacions dels socis, préstecs, vendes, interessos dels comptes.

### Compte de resultats

**Mostra els beneficis o pèrdues** esperats per l’empresa com a diferència entre ingressos i despeses. És important especificar tant les diferents partides que determinen el compte de resultats com la seva tendència i evolució, destacant com poden afectar els canvis al resultat global de l’empresa.

**Mostra els beneficis o pèrdues** esperats per l'empresa com a diferència entre ingressos i despeses. És important especificar tant les diferents partides que determinen el compte de resultats com la seva tendència i evolució, destacant com poden afectar els canvis al resultat global de l'empresa.

És interessant fer totes aquestes previsions considerant diferents escenaris (negatiu, positiu, òptim) per poder estar preparats davant de les diferents necessitats que requerirà cadascun d’aquests casos.

És interessant fer totes aquestes previsions considerant diferents escenaris (negatiu, positiu, òptim) per poder estar preparats davant de les diferents necessitats que requerirà cadascun d'aquests casos.

#### Amortitzacions

#### Regles per l'elaboració

Aquestes serien els principis a seguir per a l'elaboració:

Aquests serien els principis a seguir per a l'elaboració:

1. És despesa tot allò que l'empresa compra i consumeix.

2. Per a compres i vendes, apliquem el criteri de meritació: es considera despesa quan s'ha generat, encara que no s'hagi fet el pagament, i els ingressos quan es meritin, encara que no s'hagin percebut encara.

  * Inversions immobiliàries: terrenys o edificis llogats o en venda.

  * Immobilitzat financer: accions a altres empreses, bons, fiances.

* Actiu corrent (curt termini: un any com a molt)

  * Existències: mercaderies, materies primeres, recanvis.

  * Existències: mercaderies, matèries primeres, recanvis.

  * Crèdits pendents de cobrament: clients, deutors.

  * Efectiu: caixa, banc.

Els principals impostos que un emprenedor pot trobar-se són:

* Impostos **directes**: impost sobre la Renda de les persones Físiques (IRPF), Impost sobre Societats (IS)

* Impostos **Indirectes** (Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

* Impostos **indirectes**: impost sobre el valor afegit (IVA)

#### Impost sobre Societats

#### IVA

L’**impost sobre el valor afegit** (IVA) és un impost indirecte que grava el consum i que recau sobre el lliurament de béns i prestacions de serveis que fan empresaris o professionals, com també sobre les importacions i adquisicions intracomunitàries de béns.

L'**impost sobre el valor afegit** (IVA) és un impost indirecte que grava el consum i que recau sobre el lliurament de béns i prestacions de serveis que fan empresaris o professionals, com també sobre les importacions i adquisicions intracomunitàries de béns.

#### Vendre a la resta de la UE

  * Adreça

  * Telèfon

* Formació i experiència laboral relacionada amb les diferents tasques que es desenvoluparan en la nova empresa

  * Destacar els elements que estiguin més relacionats amb l’activitat empresarial: formació, experiència relacionades en atenció al públic, experiència en àmbit comercial, en gestió econòmica i administrativa, etc.

  * Destacar si tens experiències prèvies en negocis similars o en el cas d’existir algun buit en relació amb algun aspecte comentar com se superaran (Punts forts i punts febles de les capacitats dels emprenedors front l’activitat)

  * Aportar el currículum vitae de cadascun dels promotors a l’annex, com a carta de presentació del vostre perfil i de la vostra capacitat tècnica.

  * Destacar els elements que estiguin més relacionats amb l'activitat empresarial: formació, experiència relacionades en atenció al públic, experiència en àmbit comercial, en gestió econòmica i administrativa, etc.

  * Destacar si tens experiències prèvies en negocis similars o en el cas d'existir algun buit en relació amb algun aspecte comentar com se superaran (Punts forts i punts febles de les capacitats dels emprenedors front l'activitat)

  * Aportar el currículum vitae de cadascun dels promotors a l'annex, com a carta de presentació del vostre perfil i de la vostra capacitat tècnica.

*Aquesta informació es pot copiar de FOL.*

*Veure [proposta de valor](./eie_proposta.md): generació d'idees, visió i valors.*

* **Explicar els motius que es tenen per crear l’empresa.**

* **Explicar l’evolució de la idea**: com va sorgir la idea de crear l’empresa? Com ha anat canviant?

* Quines persones participen en el projecte i quin és el grau d’implicació de cadascuna.

* **Explicar els motius que es tenen per crear l'empresa.**

* **Explicar l'evolució de la idea**: com va sorgir la idea de crear l'empresa? Com ha anat canviant?

* Quines persones participen en el projecte i quin és el grau d'implicació de cadascuna.

* Projecta l'empresa cap al futur: quina és la vostra **visió**?

* Explica els **valors** que voleu que es reconeguin en la vostra activitat.

* Quins criteris socials aplicareu a la vostra empresa? Veure annex: llista de criteris socials.

*Veure [estudi de mercat](./eie_estudi.md).*

* **Descripció del sector de l'activitat i projecció**: descriure el sector econòmic on es desenvoluparà l’activitat empresarial de l’empresa i la previsió futura d’aquest sector de manera global.

* **Concretar el mercat escollit i tendències**: Definir i descriure el mercat concret al qual es dirigirà l’activitat de l’empresa (zona geogràfica, sectors, etc.), i les tendències o comportament que es preveu en aquest àmbit local.

* **Descripció del sector de l'activitat i projecció**: descriure el sector econòmic on es desenvoluparà l'activitat empresarial de l'empresa i la previsió futura d'aquest sector de manera global.

* **Concretar el mercat escollit i tendències**: Definir i descriure el mercat concret al qual es dirigirà l'activitat de l'empresa (zona geogràfica, sectors, etc.), i les tendències o comportament que es preveu en aquest àmbit local.

*Fer 1 a 1,5 pàgines.*

*Veure [segmentació](./eie_estudi.md#segmentació).*

* **Determinar el perfil comú dels nostres clients potencials.**

* En el cas que existeixin diferents tipus de clients, cal descriure’ls indicant quins criteris s’han utilitzat per diferenciar-los i per què s’han triat aquests criteris. Explicar si són empreses, particulars, altres entitats, administracions, etc.

* En el cas que existeixin diferents tipus de clients, cal descriure'ls indicant quins criteris s'han utilitzat per diferenciar-los i per què s'han triat aquests criteris. Explicar si són empreses, particulars, altres entitats, administracions, etc.

* Dimensionar el mercat potencial: quants consumidors o clients componen aquests mercats.

Incloure una taula amb una fila per cada tipus de client, amb les següents columnes:

  * Explica on juga la teva competència.

* Defineix i crea el teu **contingut SEO**.

  * Fes un diagrama amb la jerarquia, el títol i les paraules clau per a cada pàgina.

  * Fes un esbós del text de la pàgina principal, on hi ha d’haver les paraules clau.

  * Fes un esbós del text de la pàgina principal, on hi ha d'haver les paraules clau.

* Escriu el teu **calendari editorial**: un full de càlcul o taula amb les publicacions que preveus fer els tres primers mesos, aproximadament.

#### 1.3 Estratègia outbound

### 2 Pla operacional

L’objectiu és detallar **com es fabricarà el producte** o quin és el **procés de prestació del** servei. Cal que descriguis totes les **despeses** que faràs. Veure el [pla operacional](./eie_software.md#pla-operacional).

L'objectiu és detallar **com es fabricarà el producte** o quin és el **procés de prestació del** servei. Cal que descriguis totes les **despeses** que faràs. Veure el [pla operacional](./eie_software.md#pla-operacional).

* **Recursos infraestructurals**: descripció del local, ubicació, entorn, què cal fer per adequar-lo i les despeses necessàries de lloguer.

* **Recursos materials**: maquinària, eines, mobiliari, matèries primeres.

#### 2.2 Pla de finançament

Detallar al màxim l’explicació del pla de finançament (% recursos propis, aportació dels socis, nombre de socis, endeutament dels socis, condicions del préstec, etc.). Omple el requadre de la plantilla.

Detallar al màxim l'explicació del pla de finançament (% recursos propis, aportació dels socis, nombre de socis, endeutament dels socis, condicions del préstec, etc.). Omple el requadre de la plantilla.

#### 2.3 Simulació del préstec

#### 2.5 Explicació del càlcul dels ingressos i la previsió d'ingressos d'explotació

Molt important, a més de quantificar els ingressos, és detallar com s’ha realitzat el càlcul dels ingressos. Utilitza la taula de la plantilla.

Molt important, a més de quantificar els ingressos, és detallar com s'ha realitzat el càlcul dels ingressos. Utilitza la taula de la plantilla.

#### 2.6 Previsió de despeses d'explotació

#### 2.7 Tipus d'IVA repercutit i suportat de l'activitat

Explicació del tipus d’IVA suportat i repercutit, així com del sistema tributari de l’IVA (estimació directa, indirecta, etc.).

Explicació del tipus d'IVA suportat i repercutit, així com del sistema tributari de l'IVA (estimació directa, indirecta, etc.).

## Lliurament final

La conclusió és l'apartat on fareu una valoració del procés de planificació d'aquesta primera idea de negoci que vàreu plantejar a l'inici. També es poden remarcar quins entrebancs heu trobat durant l'elaboració del pla i com els heu donat solució.

És aquí on senyalareu els canvis que ha experimentat la idea inicial i quins són els punts remarcables del pla. Podeu fer una projecció de futur del vostre model de negoci i de quins són els objectius que voldríeu assolir. Cal finalment agrair a tots aquells que han fet possible que la vostra tasca arribés a bon port.

És aquí on assenyalareu els canvis que ha experimentat la idea inicial i quins són els punts remarcables del pla. Podeu fer una projecció de futur del vostre model de negoci i de quins són els objectius que voldríeu assolir. Cal finalment agrair a tots aquells que han fet possible que la vostra tasca arribés a bon port.

### 3 Maquetació