@@ -162,6 +162,25 @@ Decidir què delega l'agent és només la meitat de la pregunta de control. L'al
El principi és senzill: **com més autònoma és l'execució, més importa aïllar-la**. Executar un agent en mode autònom sobre la teva còpia de treball principal és raonable si estàs mirant la pantalla; llançar-ne deu en paral·lel sense supervisió, no. Per a delegacions no supervisades — CI, scripts programats, subagents efímers, *worktrees* paral·lels — el sandbox passa de bona pràctica a requisit.
Aquest salt es pot situar en una escala més àmplia. L'espectre **Chat / Plan / Autònom** descriu un sol agent treballant sota la teva mirada, però la delegació no s'atura aquí: una escala de sis nivells d'autonomia agèntica, anàloga als nivells de la conducció autònoma, posa nom al territori complet.
| Nivell | Nom | Què fa l'agent | Rol humà |
| ------ | --- | -------------- | -------- |
| 0 | Assistència (*assist*) | Suggereix accions; tu decideixes i apliques | Prendre cada decisió |
| 1 | Acció supervisada | Edita o executa, però demana aprovació abans de cada acció conseqüent | Aprovar cada acció |
| 2 | Delegació de tasca acotada | Executa una tasca delimitada, amb objectiu i restriccions clars | Supervisar; interrompre si cal |
| 3 | Autonomia guiada per objectiu | Itera fins que es compleix una condició de sortida (els tests passen) | Definir criteris d'èxit mesurables |
| 4 | Delegació paral·lela | Diversos agents aïllats treballen alhora en tasques independents | Descompondre la feina, gestionar dependències |
| 5 | Orquestració per excepció | Un agent gestor reparteix la feina a agents treballadors i només escala els fracassos | Intervenir quan alguna cosa es trenca |
Els tres primers nivells són l'espectre que ja coneixes: Chat correspon aproximadament al nivell 0, Plan al nivell 1 i Autònom al nivell 2 (amb un matís: el nivell 0 de l'escala inclou l'autocompleció, que aquí tractem a part com a [compleció inline](#compleció-inline)). Els nivells 3 a 5 són exactament les delegacions no supervisades del paràgraf anterior: el bucle que itera fins que els tests passen, els *worktrees* paral·lels, el gestor que reparteix feina des de CI. El que canvia en creuar el nivell 2 és qualitatiu: **ja no hi ha ningú mirant cada acció**, i per tant la verificació ha de venir de l'entorn (tests, portes automàtiques, sandbox), no de la teva atenció.
L'advertència que acompanya aquesta escala coincideix amb la regla pràctica d'aquest capítol: pujar de nivell no és un símbol d'estatus. El nivell adequat per a cada tasca depèn del risc, de la reversibilitat i de la verificació disponible, les mateixes tres condicions que ja apliques per decidir quan és apropiat el mode autònom.
El detall pràctic (contenidors, worktrees, permisos, xarxa restringida, llistes de comandes permeses) viu a *[Execució aïllada (sandboxing)](./07_practiques_i_tancament.md#execució-aïllada-sandboxing)* dins de *Pràctiques de treball amb agents*. L'important en aquest nivell de control és la decisió anterior: abans de delegar una tasca, pregunta't *on* la faràs córrer, no només *en quin mode*.
Però controlar un agent no és només decidir en quin mode treballa ni en quin entorn corre. En moltes tasques, la millor decisió és no fer servir cap agent i resoldre el problema de manera determinista.
## Referències
- Addy Osmani (2026). *Agentic Autonomy Levels*. Disponible a <https://addyosmani.com/blog/agentic-autonomy-levels/>.
